La lluita contra l'estigma

TV3 es disculpa

Els mitjans de comunicació tenen molt poca cura a l'hora de tractar les malalties mentals. Ja no per què són capaços de carregar la mort d'un assassinat a una persona amb esquizofrènia per què la veïna entrevistada creu que l'assassí patia aquesta malaltia -"se'l veia molt estrany" solen dir- sinó per què a l'hora de fer comentaris sobre coses desordenades, disbauxades, utilitzen molt alegrement el terme esquizofrènic en referir-se a qui actua d'aquesta manera.
En poc menys d'una setmana un familiar ha sentit dir al locutor de RAC1, Dani Senabre, tres cop la palabra esquizofrènic sense més ni més i a un locutor de TV3 un cop. Per què diem el nom del locutor de RAC1 i no el de TV3? Per la senzilla raò que RAC1 no ha fet cas de la queixa després de cinc correus electrònics i TV3 s'ha disculpat, en la persona del mateix locutor, passats tres dies.
No guanyem res anomenant a aquest últim per què ho considerem una badada que ha estat degudament rectificada per TV3, mentre que RAC1 no ha tingut ni tan sols  la dignitat de contestar. No cal estigmatitzar a un per culpa de l'altre.
 

 

Falta d'originalitat

La vulgaritat de Dani Senabre

Algú ha sentit mai un periodista dir la paraula leucèmic, anèmic o artròsic en referir-se a una persona que és lenta en el moment de bellugar-se? Heu sentit mai dir a un periodista que una persona té un tumor al ronyó o a la bufeta quan, parlant vulgarment, està pixant fora de test en dir alguna cosa? Doncs ves per on que el periodista Dani Senabre, que condueix el programa Tu diràs de Rac 1 porta un munt de nits repetint la paraula esquizofrènic o esquizofrènia en referir-se a comportaments de persones o entitats amb motiu de l'Eurocopa de futbol o, el darrer cop, en referir-se als enfrontaments Barça-Madrid de futbol.
¿No coneix Dani Sanabre altres lèxics per referir-se a les persones que tenen un comportament no habitual o que no s'aclaren gaire, que ha de  recórrer a malalties per definir-los?
No estaria de més que el Dani Sanabre se n'assabentés del que és l'esquizofrènia, i encara més, se n'assabentés del que pateixen   les persones que tenen diagnosticada una malaltia d'aquest tipus quan senten que l'estan comparant amb les persones o entitats a les que es refereix el periodista.
Cal ser vulgar, i molt, per utilitzar nit sí, nit no -al dia d'avui han estat dues nits seguides- una terminologia que des del col·lectiu de la salut mental estem lluitant per tal de què es deixi d'utilitzar de la manera tan menyspreadora com s'està utilitzant des dels mitjans de comunicació. Vosté, Dani Senabre n'és el màxim exponent d'estigmatitzador i no serà per què el seu programa o la direcció de l'emissora no hagin rebut les queixes que hem fet arribar aquests últims dies.
Sigui, si us plau,  més original, busqui pels diccionaris de sinònims -segur que amb el Google al seu abast no li costarà gaire- i esbrini en el vocabulari que utilitzen altres companys de professió i a ben segur que trobarà altres expressions que no faran referència a cap malaltia i que no molestaran a cap col·lectiu.

Nova web de salut mental

No n'hi ha per tant, un grup força emprenedor

El grup d'ajuda mútua No n'hi ha per tant, creat per un grup de famílies sortides dels grups de teràpia familiar de l'Hospital Clínic, dirigits pel doctor Carles Ballús Creus, fa prop de dos anys que es troba un cop al mes per canviar impressions. D'uns tres mesos ençà ha encetat el portal http://www.nonhihapertant.org/ obert a tothom que tingui inquietuds per la salut mental, bé sigui per malaltia, per familiar d'una persona amb malaltia, o simplement perquè es trobi involucrat o interessat en la salut mental. El grup el formen actualment set famílies.

El doctor Julian Leff a Barcelona

El grup d'ajuda mútua No n'hi ha per tant té l'honor de compartir un vespre-nit amb el professor  Julian Leff.

Aprofitant l'estada a Barcelona de Julian Leff  (Professor Emèrit de l'Institut de Psiquiatria de Londres) amb motiu del seminari que va oferir als alumnes del Màster i Postgrau TMG de la Universitat de Barcelona, el grup d'ajuda mutua No n'hi ha per tant va tenir l'honor de compartir unes hores amb el professor.  Després de dues jornades de seminari el professor Leff va tenir la delicadesa d'atendre els membres del grup, amb els quals va compartir una sessió pedagògica i el sopar posterior. Julian Leff, precursor de l'Emoció Expressada, metodologia que ajuda a evitar o endarrerir els ingressos per crisi en les persones amb malaltia mental, a més d'ajudar a conviure les famílies, va començar amb la seva metodologia a principis dels anys 70 del segle passat. El professor Leff, acompanyat en tot moment pel doctor Carles Ballús-Creus i Mar Garcia Franco, psicòloga -precursors a l'Estat espanyol de la teoria del professor juntament amb el doctor Cabrero- va animar el grup No n'hi ha per tant a ajudar a crear nous grups a partir de la seva experiència. Va parlar de com funcionen grups similars al Regne Unit i dels ajuts governamentals que reben per dur a terme la seva tasca.

El grup va sorgir per la iniciativa del doctor Ballús desprès de donar-los d'alta dels grups de teràpia familiar que dirigeix a l'Hospital Clínic des de fa més de vint anys. No n'hi ha per tant es reuneix un cop al mes, sense cap professional que el dinamitzi,  al despatx d'un dels membres i tenen per objectiu compartir les seves experiències i ajudar-se en els moments en que es complica la relació d'algunes de les famílies amb la persona al seu càrrec, en cas d'ingrés o en qualsevol altra circumstància que ho requereixi.

El professor Leff va dialogar amb el membres del grup i va contestar a quantes preguntes li van fer, que no van ser poques, traient força conclusions positives de les seves paraules. Un animat sopar acomiadava l'estada del professor a Barcelona, enmig de l'agraïment i el reconeixement de tots els membres del grup No n'hi ha per tant.

Seguint l'enllaç http://www.redsistemica.com.ar/leff.htm tindreu una visió ben detallada de la importància de l'Emoció Expressada en les famílies i els pacients amb esquizofrènia.

Màster de TMG a la l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona 2011-2012

El professor Julian Leff al Seminari dels dies 25 i 26 de maig                                    

La 8ª. edició del Màster i Postgrau en Trastorn Mental Greu, titulat aquest any,  De la integració de models a la combinació de psicoteràpies i psicofàrmacs, ha comptat amb la presència del professor Julian Leff, el qual ha impartit el Seminari dels dies 25 i 26 de maig. Julian Leff és Professor Emèrit de l'Institut de Psiquiatria de Londres i juntament amb Cristine Waugh va promoure,  a principis dels anys 70 del segle passat,  la metodologia basada en l'Emoció Expressada per tal que els pacients amb trastorns psicòtics evitessin, o al menys retardessin, les recaigudes. L'Emoció Expressada es valora en un mínim de cinc esglaons: el  criticisme, l'hostilitat, la sobreimplicació emocional, la calidesa i els  comentaris positius. Controlar tots aquests aspectes, en negatiu els tres primers i en positiu els dos últims, representen, a més, aconseguir una millor convivència familiar i amb l'entorn.

A la foto, el professor Julian Leff i el doctor Carles Ballús-Creus, a la seva dreta, que participa també del Màster. 

Dimarts 25 d'abril a les 7 h. de la tarda

Coneixem la nostra personalitat?

Xerrada-col·loqui
El dimecres 25 d'abril tindrà lloc a la sala d'actes del Centre Cívic Torre Llobeta del carrer Santa Fe de Barcelona la xerrada-col·loqui que organitza l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de Nou Barris, AFEM de Nou Barris.
De la mà de la psicòloga de l'associació, Cristina Ventura, la xerrada Coneixem la nostra personalitat? Conductes i comportaments, ens ajudarà a conèixer una mica més de la nostra personalitat i el perquè de moltes de les nostres conductes i comportaments. I si algun d'aquests comportaments   poden ser motiu d'atenció psicològica.          

A la foto, aspcte de la sala d'actes del Centre Cívic Torre Llobeta durant una activitat anterior oganitzada per l'AFEM de Nou Barris.

La il·lusió i la motivació fa moure el col·lectiu

El camino está en ti
Curtmetratge del Club Social Gramenet

El Club Social Gramenet, nascut de l'associació AM.MA.ME i que gestiona la Fundació Funamment, va presentar el dijous 19 d'abril el curtmetratge El Camino está en ti, creat i protagonizat pels socis i voluntaris del club social.

La projecció i el making of tenen una durada aproximada de vint-i-cinc minuts. El públic, que omplia la sala d'actes del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, va seguir expectant ambdues projeccions. Una història senzilla, però amb un missatge molt adequat al col·lectiu i als temps que estem vivint. El guió és una mostra del que pot assolir-se amb la participació de tothom ni que sigui desprès d'un cúmul de casualitats.
Tan interessant és el curtmetratge com el making of, on els protagonistes expliquen les experiències viscudes durant el rodatge. La presència dels directors i dos dels portagonistes  a la taula i la resta  dels protagonistes  a les butaques  va fer que s'establís un col·loqui força interessant i emotiu entre tots plegats.
Podeu veure el making of  al youtube seguint aquest enllaç http://www.youtube.com/watch?v=ZrdYon-vtWU